PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Alumne J (26/11/2014)

L’ Alumne J, té 6 anys amb un diagnòstic TEA. Aquest infant té unes necessitats del reforç positiu mitjançant una graella de cares contentes, s’utilitza quan demana permís, escolta, fa les feines, entre d’altres. Ell mateix busca la seva regulació mitjançant la necessitat d’explicar que a fet a l’escola (coses que ha fet bé i coses que no). Però per ell, es molt important verbalitzar-lo i escriure-ho. A més a més, es dona a la família unes normes de comportament, on s’explica les coses que es poden fer a l’escola i coses que no. Així ho reforcen a casa i a l’escola amb la tutora.

Descripció de l’activitat: Joc de taula

Es juga amb una versió adaptada del joc de taula Jenga, anomenada “Barretes Contentes”. En aquesta activitat, els participants han de treure una barreta de la torre sense que caigui. L’objectiu és desenvolupar habilitats com l’autocontrol, l’atenció i la concentració, mentre es respecten les normes del joc. Aquestes normes són: esperar el torn, retirar una sola barreta i no moure la torre. El nen ha d’esperar el seu torn, pensar i seguir les instruccions per garantir que el joc es realitzi de manera ordenada i amb èxit.

Objectius: Gestionar l’autocontrol i Millorar l’atenció i la concentració.

La reflexió personal: Aquesta intervenció busca millorar l’autoregulació emocional, les habilitats socials, tenint en compte les teories de Piaget i Vygotsky. Seguint els principis del constructivisme, s’aposta per un aprenentatge individualitzat i un suport social a través de la col·laboració entre família, escola i professionals. El reforç positiu i l’ús de la graella de “cares contentes” ajuden a l’alumne a identificar els seus èxits i dificultats, mentre que l’ activitat com el joc de Jenga treballen l’autocontrol, l’atenció i la concentració. Tot i això, és important ajustar-les constantment segons l’evolució de l’alumne, especialment amb el diagnòstic de TEA. La flexibilitat i el seguiment continu són claus per garantir l’èxit de la intervenció.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat, per veure com l’alumne gestiona el seu autocontrol, atenció i concentració.
2. Registres de seguiment (com la graella de cares contentes) per documentar els comportaments desitjats i els progressos en l’autoregulació.
3. Feedback de la família i mestres, per conèixer com l’alumne aplica els aprenentatges a casa i a l’escola.

L’avaluació de la intervenció a través del joc de Jenga es fonamenta en observacions concretes, preguntes reflexives i l’anàlisi dels resultats obtinguts en termes d’autocontrol, atenció, concentració i relacions socials. Els indicadors clau per avaluar l’èxit inclouen la satisfacció, la capacitat de seguir normes, l’autocontrol i la interacció positiva amb altres.

Observacions personals: Dificultat en seguir les regles: El nen tenia dificultats per seguir la norma que deia que, un cop tocada una barreta, havia de retirar la que havia tocat. Sovint, tocava una barreta i, de cop, intentava canviar a una altra, reflectint una dificultat per mantenir el focus i seguir la regla establerta.

Alumne A (26/11/2014)

L’alumne A, de 10 anys, està pendent de diagnòstic (TEA o TEL). Aquest infant presenta dificultats en la comprensió i l’expressió. Per aquest motiu, es treballa perquè pugui verbalitzar el que ha passat a l’escola. Tot i que no sap explicar-se amb claredat, en alguns casos pot respondre si se li proporcionen exemples o preguntes més concretes. Tanmateix, sovint amb la seva explicació no sap trobar les paraules adequades per expressar-se.

Descripció de l’activitat:

L’activitat es centra en treballar les emocions a partir de situacions personals viscudes pe l’alumne. Les emocions a tractar inclouen: alegria, tristesa, por, enfado, fàstic i vergonya. La professional guiarà l’alumne perquè identifiqui en quins moments a l’escola o a casa ha experimentat aquestes emocions, i les plasmi per escrit en un full. Per a cada emoció, l’alumne ha d’escriure una frase amb la qual se senti identificat. A continuació, reflexiona sobre exemples concrets de la seva experiència, ja sigui a l’escola amb amics, companys i mestres, o a casa amb la família.

Objectius:

–Desenvolupar habilitats de reconeixement i gestió emocional per afavorir la comprensió i expressió adequada de les emocions.

–Millorar la lectoescriptura i la comprensió oral amb activitats adaptades per estimular la seva capacitat de comprensió i expressió.

La reflexió personal: es fonamenta en la identificació de les seves necessitats prioritàries: la regulació emocional i les habilitats socials. Aquestes necessitats s’han abordat amb un pla d’intervenció realista, ajustat al temps i dinàmiques del centre, amb l’objectiu de promoure la inclusió i millorar l’autoregulació i el desenvolupament socioemocional. L’ús de les teories de Piaget i Vygotsky destaca la importància d’un aprenentatge individualitzat, experiencial i social. Tot i que la teoria constructivista és efectiva, cal una adaptació contínua per a la seva aplicació a un alumne amb necessitats específiques. La col·laboració estreta entre escola, família i professionals és fonamental per aconseguir els millors resultats.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat.
2. Registres de seguiment per documentar els comportaments desitjats i els progressos en comprensió i expressió de les emocions.
3. Feedback de la família i mestres.

L’avaluació de la intervenció a través de les emocions es fonamenta en observacions directes, l’ús d’indicadors específics (satisfacció, identificació emocional, aplicació de tècniques) i l’anàlisi dels resultats a través de feedback continu. Els compromisos i acords adoptats per l’infant són mesurats per l’aplicació pràctica d’allò après i el canvi en el comportament emocional. En aquest cas, es porta a terme de manera satisfactòria.

Observacions personals: L’alumne A mostrava dificultats per identificar les seves emocions i relacionar-les amb situacions concretes a l’escola o a casa. Per ajudar-lo, se li van proporcionar exemples específics, com ara vincular la felicitat amb un moment de joc amb amics. A través d’aquests exemples, va començar a fer algunes connexions entre emocions i situacions.