PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

En aquesta sessió, vull destacar que he tingut algunes dificultats amb un alumne amb qui focalitzàvem principalment el treball sobre el TEA, centrant-nos en la gestió de l’autocontrol, la paciència i la millora de l’atenció i la concentració. En reflexionar sobre aquesta sessió, m’adono que, tot i que l’objectiu era avançar en aquests aspectes, no vaig poder abordar de manera prou eficient els moments en què es va presentar la conducta inapropiada cap a la companya. Ens va sorprendre que, en parlar amb la família, es va detectar aquesta conducta, ja que esperàvem més progressos en l’autocontrol. Això m’ha fet replantejar si les estratègies utilitzades fins al moment estan sent prou efectives o si cal fer-hi ajustos.

Per tal de modificar aquesta conducta i fer-li entendre que no es pot actuar així amb els companys ni amb ningú, vam organitzar una activitat de reflexió: va escriure una carta demanant disculpes a la seva companya. Aquesta activitat va ser útil per iniciar la reflexió, però en el futur m’agradaria poder dedicar més temps a indagar sobre les causes profundes d’aquest comportament. Potser caldria investigar més a fons les seves emocions i percepcions abans de l’incident per poder dissenyar una intervenció més personalitzada.

Com a equip, considerem que comença a emergir més una conducta disruptiva per cridar l’atenció que no pas els símptomes directes del TEA. Inicialment, l’alumne es va negar a parlar, es va posar trist i no volia explicar el que havia fet, tot i que sabia que s’havia equivocat. Va ser en aquest moment quan vaig adonar-me que, tot i la seva resistència, ell era conscient del seu error. Aquesta observació em va portar a reflexionar sobre com, com a professionals, podem ajudar-lo a identificar millor els seus sentiments i la motivació darrere d’aquestes conductes.

Finalment, va expressar les seves vivències dient que es sentia malament, fins i tot arribant a dir que era “dolent”, sense entendre exactament per què actuava d’aquesta manera ni per què li atribuïen aquesta etiqueta a l’escola. Aquesta afirmació em va fer pensar en la importància de treballar amb ell no només en les conductes visibles, sinó també en la seva autoavaluació i autoestima. Potser hauria estat útil incorporar més activitats que treballessin aquestes emocions de manera més explícita i estructurada.

Per intentar ajudar-lo a comprendre el seu comportament, va fer un dibuix per a la companya demanant-li perdó i reconeixent el seu error, i va voler entregar-li’l personalment. Després, li vam fer reflexionar sobre si aquesta acció era una forma de respectar a l’altre, destacant la importància del respecte mutu entre companys i adults, i com a tots ens agrada ser tractats amb respecte. Per reforçar el missatge, vam posar un curtmetratge sobre l’abús sexual, com a part d’una activitat educativa sobre límits i respecte. Aquí, crec que vaig fer bé d’utilitzar una eina visual com el curtmetratge per transmetre el missatge, però m’he de plantejar si caldria incloure més estratègies que li permetessin connectar més amb l’emoció de la situació.

A més a més, vam afegir a la graella del reforç positiu un nou concepte sobre el respecte cap als companys/es. Reflexionant sobre aquesta incorporació, crec que podria ser útil establir més regles concretes que estiguin relacionades amb el comportament positiu i que incloguin més aspectes emocionals. D’aquesta manera, ell pot prendre més consciència i integrar millor aquesta idea. Aquí em trobo amb un repte: com equilibrar el reforç positiu amb les necessitats d’ajustar conductes més profundes que potser no s’estan treballant directament.

Avaluem que pot existir una mancança de normes i límits a casa que influeixen en el seu comportament. Aquesta observació m’ha fet pensar en com la comunicació i col·laboració amb les famílies són claus en el procés educatiu i terapèutic. Ha estat una experiència que m’ha motivat a reflexionar sobre com puc millorar la coordinació amb la família per establir un pla de treball conjunt més eficient.

Tot i això, vull destacar que és un nen afectuós i, al final de la sessió, es va acomiadar amb petons i abraçades, demostrant afecte i connexió emocional amb l’equip. Això m’ha permès adonar-me que, tot i els reptes, hi ha una part de la seva personalitat que segueix sent molt oberta i afectuosa, i això és un punt de partida important per treballar en altres aspectes del seu desenvolupament. En aquest sentit, crec que he d’aprofitar més aquests moments de connexió emocional per reforçar l’aprenentatge i la relació de confiança amb ell.

En resum, aquesta sessió m’ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre la meva pràctica, les estratègies utilitzades i les àrees de millora. Encara que he fet progressos, sé que necessito seguir ajustant les meves intervencions per ser més efectiva en el treball amb aquest alumne, especialment pel que fa a la seva comprensió emocional i les seves relacions amb els altres.